Els poders de Messi
Fer set gols a un altre equip de primera divisió, es digui com es digui, té un valor extraordinari en el context dels noranta minuts, però serveix per al que serveix en el context d'una competició de 38 partits. El Barça és avui l'equip més golejador d'Europa (81); el Camp Nou ja ha vist nou golejades en catorze partits de lliga; fins i tot un altre 7-0, en la primera jornada contra el Llevant. Però vint-i-quatre hores després de l'últim clímax de futbol ofensiu a l'estadi, l'equip de Martino no passa de ser l'outsider d'aquest final de lliga. Descartats la victòria i la golejada, el fet realment transcendent de l'últim partit i dels últims set dies és el despertar de Leo Messi. Totes les portades anunciaven ahir la caiguda d'un altre rècord històric i l'extensió de la llegenda del millor jugador de tots els temps, però Messi té només 26 anys i està lluny del balanç final. El que de debò importa és que ha recuperat els seus poders. El poder de desequilibrar els partits; el poder de la voracitat golejadora; el poder d'intimidar els rivals i el poder de liderar els seus companys. No vèiem aquest Messi des de fa un any mal comptat. Recordin, Barça-Milan (4-0), remuntada de Champions. Després, aquelles lesions encadenades, aquell jugar tocant-se la cuixa, aquella aturada terapèutica i finalment una pretemporada en tota regla, amb la seva càrrega de treball i el seu retorn piano piano a la forma ideal. No, Messi no està de baixada. Sí, Messi té en el punt de mira el mundial. Però la premissa del seu repte mundialista era i continua sent recuperar les millors sensacions i aquestes només les pot recuperar en els duels decisius de la primavera. Contra el Manchester City ja vam veure Messi estirant del carro per situar el Barça entre els vuit millors de la Champions. Quatre dies després, l'hem vist esmolar les millors eines una setmana abans del clàssic del Bernabéu, convertit en l'última baula per enganxar-se a una lliga improbable. Veurem si l'equip és capaç de guanyar títols. En tot cas, per aconseguir-ho, era innegociable rescatar el millor Messi.