La lliçó del Bernabéu
El Barça viu una etapa de transició. Esportivament, el postguardiolisme. Socialment, el mandat de Rosell, sense Rosell. La gent culer espera detectar nous lideratges i l'entorn escruta la banqueta i la presidència, les examina amb un sentit crític altíssim. Fins al punt que de vegades sembla que res al club no vagi a l'hora. I llavors va l'equip de Martino i es reenganxa a la lliga al Bernabéu amb un 3-4 imponent, que desquadra l'esquema. Mirin, avui hi ha lliga perquè aquests jugadors són irregulars, però boníssims, i aquest entrenador no és tan dolent com el pinten de vegades, o ho és tan com aquell Del Bosque que va portar el Madrid post-Capello a guanyar dues Champions, una lliga i un mundial de clubs abans que Florentino Pérez el fes fora per falta de glamur. El Martino paracaigudista i els seus campions de tot no poden acostar el llistó a on era entre el 2008 i el 2011, perquè el temps no passa en va i el club té pendent una feina urgent per renovar el vestidor i reforçar el lideratge esportiu. Però és innegable que poden guanyar coses importants. I, més enllà del cop del Bernabéu, són més temibles en les copes que en la lliga.
Els matisos són sempre importants. També en altres instàncies del club. El mandat de Rosell, per exemple, tenia vicis d'origen i ha tingut errors clamorosos de recorregut. Hi ha qui pensa que dimitit Rosell, és urgent fer eleccions. Però la realitat és més àmplia. Bartomeu és una altra cosa, sobretot si s'aplica a corregir els errors. El sanejament econòmic és innegable. I el projecte patrimonial, que es votarà el 5 d'abril en referèndum, és un deure pendent del club des de principi de segle. Núñez hi va fracassar, Laporta hi va arribar tard i el vell Camp Nou s'ha fet més vell, més incòmode i menys rendible que qualsevol estadi modern. Hi han perdut el club, els socis i la competitivitat del Barça. La setmana passada, Marc Ingla va demostrar que es pot discrepar molt de la junta directiva i estar a favor d'aquest projecte. La raó és senzilla: és atractiu, necessari, factible i transcendent per al futur.