No hi ha res més inútil que ser favorit abans de jugar, ni més ridícul que negar evidències empíriques. El Barça no és el favorit del duel de Champions contra l'Atlético de Madrid, de la mateixa manera que l'equip colchonero no és el xaiet camí de l'escorxador que vol representar. L'Atlético de Simeone és líder de la lliga, en solitari, després de 31 jornades. L'Atlético de Simeone ha liquidat els seus vuit partits de Champions amb set victòries i un empat. I l'Atlético de Simeone és l'equip menys golejat de la lliga (22 gols en 31 partits) i de la Champions (4 gols en 8 partits). La història no guanya partits, ni tan sols els empata. Ho fa el rendiment. Els jugadors blanc-i-vermells no es cansen de dir que el Barça és el favorit. Enhorabona. Però al món intel·ligent tothom veu que, ara mateix, l'Atlético rendeix més, és més fiable i té el segon partit a casa. Per tant, és tan favorit com el Barça, si no ho és més, encara que –repetim-ho– això no serveixi per a res. Aclarida l'evidència, els blaugrana, només faltaria, també estan capacitats per superar aquest duel, però no perquè ja encadenin sis semifinals en la Champions o perquè l'hagin guanyada en quatre ocasions, sinó perquè també han fet els deures aquesta temporada i s'han guanyat el dret a decidir el seu futur d'aquí al maig. L'equip de Martino, després d'un inici de 2014 fluix i irregular, va posar el punt d'inflexió dominant el Manchester City i arriba a la cita d'avui amb cinc victòries consecutives. A diferència de l'any passat, l'equip està més fresc i més sencer, i destil·la fortalesa després de les merescudes victòries en el clàssic del Bernabéu (3-4) i en la dura batalla de Cornellà (0-1). És cert que la lesió de Víctor Valdés no ajuda, però Pinto està preparat per respondre i, en canvi, l'equip tindrà el millor Piqué i el millor Iniesta de la temporada, i també el millor Messi dels últims dotze mesos. I no són qüestions menors, perquè cap no es va donar en els tres últims duels contra l'Atlético (supercopa i lliga), tots tres liquidats amb empat.