Una lliga és una lliga
Les lligues es guanyen i es perden, però no es regalen, sempre sumen i sempre se celebren. No hi fa res que el Barça hagi baixat alguns graons i que l'Atlético els hagi pujat. Qui guanyi dissabte al Camp Nou serà el campió. Just i incontestable. Una altra cosa serà el valor que cadascú vulgui donar al títol; això ja és subjectiu, depèn del punt de vista, i a fe que n'hi ha dotzenes. La lliga de Tito Vilanova, per exemple, va ser més maquillatge del fracàs en la Champions que un èxit de l'equip. Un any després, s'entén que sumar 100 punts i deixar el segon a 15 de distància, destronar i deixar en blanc el Madrid de Mourinho va tenir mèrit i un gran valor més enllà de les circumstàncies adverses.
Avui, la fam, el rendiment i les expectatives rebaixen la cotització de la lliga en l'entorn culer. L'equip de Gerardo Martino ha fallat més del que s'esperava, el seu futbol continua molt per sota del llistó marcat en l'etapa Guardiola i l'acumulació de títols en l'últim lustre fa que, per alguns, guanyar aquesta lliga o no guanyar-la no canviï gens el balanç de la temporada i la situació del club. La percepció general és que l'equip continua decreixent i que el club ha perdut un altre any sense avançar en la necessària renovació de la plantilla per tancar un cicle històric però ja decadent i iniciar-ne un altre amb idèntiques ambicions. Però això, que és cert, no ha de restar valor a una lliga, que sempre és la competició més difícil de guanyar. Sí, el Barça ha fallat molt, però el Madrid ha fallat més i l'Atlético, si perd al Camp Nou, tindrà els mateixos 89 punts que el Barça i l'average perdut. Potser caldrà que passi un any també per adonar-se'n, o per donar el valor que té a l'hegemonia blaugrana en el campionat (serien cinc lligues de les últimes sis) o haver superat el Madrid i l'Atlético a pesar de l'apagada de Messi, la desaparició de Puyol primer i de Valdés després, l'afer Neymar, la dimissió de Rosell, Hisenda, l'Audiencia Nacional, la FIFA, el mal tràngol familiar d'Iniesta i la mort de Tito Vilanova. Es diu aviat!