Té raó Andoni Zubizarreta quan diu que ocupar la porteria del primer equip del Barça és un dels reptes més grans que es pot plantejar un futbolista. Ho sap per experiència. En la presentació de Marc-André ter Stegen recordava les dificultats que va tenir en la seva primera temporada com a blaugrana, quan va substituir el carismàtic Urruti. El jove porter alemany no ho tindrà gens fàcil. Ha estat fitxat per substituir probablement el millor porter de la història del club –amb permís de Ramallets–, pressió que se li afegirà a les dificultats inherents a aquest lloc: l'estil de joc del Barça, que requereix unes habilitats molt específiques, i l'exigència de l'afició, que reclama un plus de fortalesa mental. En tot cas, l'aposta de Zubizarreta per Ter Stegen ha estat clara, meditada, decidida i raonada. Vint-i-cinc informes previs, i les circumstàncies de mercat, avalen la seva contractació. És el que es demana a un director esportiu, que prengui decisions i no les deixi en mans de la directiva. Una altra cosa és que Ter Stegen acabi triomfant i aporti el que necessita l'equip de Luis Enrique. Té les condicions físiques i el talent per fer-ho, però la seva consolidació dependrà molt de la capacitat que tingui de sobreposar-se a la pressió a què està sotmès, ja abans de començar.