En la reunió de la junta directiva del Barça en què Zubizarreta explicava el projecte esportiu del primer equip de la temporada que ve, va posar com a exemple del que creu que ha de ser el compromís d'una primera figura amb el seu equip, una acció de Nikola Karabatic en un partit intranscendent. L'exemple es pot fer perfectament extensible a tota la plantilla de l'equip d'handbol. Ha tingut, durant gairebé onze mesos, una actitud gens fàcil de mantenir. Fins avui ha guanyat tot el que podia guanyar amb una superioritat inapel·lable, però no és això el que té més mèrit, sinó el fet que ho ha aconseguit mantenint un altíssim nivell d'intensitat en tots els partits que ha jugat. És una mostra de respecte als rivals, molts dels quals han acabat apallissats. I és, també, l'única manera de mantenir el nivell competitiu per a quan arriben –com passarà aquest cap de setmana en la final four– les cites en què les forces estan més igualades. Una actitud col·lectiva d'aquesta mena no es manté per casualitat. Cal treballar-la i cal que al davant hi hagi un líder amb capacitat de motivar el grup per aguantar-lo sempre a dalt de tot. Al Barça d'handbol hi és. Es diu Xavi Pascual, que acaba de renovar el seu contracte per dues temporades més, fins al 2017. Un encert.