Jérémy Mathieu no és un jugador mediàtic i el seu fitxatge no és dels que es pugui qualificar d'il·lusionant per a l'afició blaugrana, àvida de renovació d'una plantilla que la temporada passada no va aconseguir gairebé res. No és un fitxatge de cara a la galeria. Tot al contrari. És una contractació que respon a unes necessitats molt concretes i específiques que Luis Enrique té detectades i que vol resoldre amb un perfil molt determinat de jugador. El nou entrenador va demanar al club que fes un esforç pel defensa francès perquè creu que, sense necessitat d'adaptació prèvia, aportarà contundència, velocitat i recursos en jugades a pilota aturada, tant en defensa com en atac, a banda de la mínima solvència exigible en la sortida de la pilota des del darrere. I està convençut, a més, que aportarà competitivitat a la plantilla. Mathieu és una aposta ferma i decidida de l'entrenador, que creu que li corregirà mancances defensives que l'equip ha arrossegat els dos últims cursos. Ara bé, no és una aposta gens barata i tampoc pensada a llarg termini. Pagar vint milions d'euros per un defensa de més de trenta anys, com és el cas, és una inversió molt important, que ha de tenir un rendiment immediat, o no tindrà cap sentit haver-la fet.