Les últimes rebaixes d'estiu
“És el moment de pescar en aigües tèrboles. Durant aquests dies has d'estar molt a sobre de tot i tenir moltíssims contactes, vas a les últimes rebaixes i pots trobar gangues de màxim nivell a uns preus raonables.” Són paraules d'Oriol Alsina, director esportiu del Llagostera, explicant de primera mà com són els últims dies abans no es tanqui el mercat de fitxatges d'estiu que acaba a finals d'agost (enguany, l'1 de setembre). Aquest cap de setmana es donarà el tret de sortida de la primera divisió, la segona A, la segona B i la tercera divisió –a Europa, lligues com la Premier League i la Ligue 1 ja estan en dansa–, i encara quedarà una setmana perquè els clubs puguin reforçar les seves plantilles (en el cas dels equips de tercera ho podran fer fins al mes de gener).
A aquestes altures, la majoria d'equips ja tenen pràcticament confeccionades les plantilles, en espera d'aconseguir els últims retocs. Per altres, els que arriben al final de la pretemporada amb dubtes o amb els deures a mig fer, aquestes últimes incorporacions poden suposar el salt de qualitat necessari per assolir els seus objectius i no patir tant, o bé una aposta a la desesperada que pot acabar sent més un llast que no pas un valor afegit. La pressió de no poder fallar també pot jugar en contra dels clubs. Pel que fa a aquest tipus de fitxatges tardans, poden sortir bé o malament, però normalment els jugadors necessiten un temps d'adaptació per conèixer bé els seus nous companys i, en molts casos, posar-se a to físicament (els excessos d'estiu poden fer molt de mal). Són apostes arriscades, i cal tenir molta cura per no enganxar-se els dits.
En els últims dies de mercat, els telèfons de representants de jugadors, directors esportius, futbolistes, entrenadors, intermediaris... treuen fum, i, de sobte, totes les ofertes que no s'havien realitzat des del final de la temporada passada apareixen de totes bandes. Això sí, en la majoria dels casos solen ser molt més a la baixa, jugant amb el factor temps, que s'acaba. És aquí on els clubs que tenen una direcció esportiva espavilada, o que sap aguantar fins al límit, triomfen, i s'acaben emportant jugadors que ni somiaven a finals de juny o a principis de juliol. També és cert que, de grans oportunitats, no n'hi sol haver gaires per aquestes dates, i el que més sol abundar són jugadors que ja van de baixada. Sigui com sigui, és en aquests moments que molts jugadors que es troben sense equip acaben acceptant l'oferta que sigui per evitar quedar-se a l'estacada. En contrapartida, també hi ha casos de clubs que retenen les seves estrelles fins al límit per mirar de treure el màxim profit de la situació, sobretot si l'equip comprador és un dels grans.
Fins al gener el mercat de fitxatges no es tornarà a obrir, així que els equips s'han d'afanyar a polir les seves plantilles per afrontar, com a mínim, la primera meitat de la temporada amb unes mínimes garanties. Tot i així, hi ha clubs que prefereixen no gastar-s'ho tot a l'estiu i reservar-se una partida de diners del seu pressupost per invertir-la durant l'hivern o bé en la incorporació durant el curs d'algun jugador en atur –sempre que hi hagi fitxes lliures–. Una estratègia d'un risc enorme, perquè pot ser que ja sigui massa tard si l'equip en qüestió està amb l'aigua al coll. Per tant, millor encertar-la abans de l'inici del campionat, perquè si no els danys poden ser irreparables.
El que segur que passarà és que ens tindran a tots entretinguts fins a l'últim sospir de l'últim dia de mercat, amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials saturats de notícies i rumors –cada vegada hi ha més fakes– fins que s'abaixi el teló. Les últimes rebaixes d'estiu arriben a la seva fi, així que toca afanyar-se. Tic-tac, tic-tac…