Sí, ja sé que encara és massa d'hora i que la poca entitat del rival en l'estrena no permet fer anàlisis gaire profundes, però m'atreviria a afirmar que el Barça de Luis Enrique fa molt bona pinta. Que apunta excel·lents maneres i que amb el pas de les setmanes, si se segueix treballant en la bona direcció com s'està fent, els barcelonistes gaudiran de valent aquest any. No sé si s'aixecaran títols, perquè això depèn de moltíssims factors, però estic convençut que, com va dir el tècnic asturià en el seu discurs durant la presentació oficial, la gent blaugrana s'acabarà sentint orgullosa de l'equip.

La victòria contra l'Elx al Camp Nou va ser la confirmació que aquest estiu s'ha treballat bé en tots els aspectes. En el tàctic, en el físic i, sobretot, en el motivacional. L'actitud de l'equip al camp va ser molt diferent a l'expressada pel grup la temporada anterior. Quan temps feia que no es veia Messi córrer cap amunt per atacar, buscant la combinació amb els companys, però també cap avall, perseguint el lateral, pressionant o ajudant en defensa? I ja va dir Guardiola al seu dia que si Leo corria ho feien tots. Recuperar la millor versió de l'argentí és el pas més important per somiar a recuperar la lliga i arribar ben lluny a Europa. També va ser interessant veure com les novetats tàctiques que ha introduït el cos tècnic comencen a donar els seus fruits. Amb els laterals oberts, les bandes són per a ells i els davanters juguen més per dins i afavoreixen que Messi tingui més companys amb qui associar-se. Malgrat la massiva presència de jugadors en camp contrari, la bona col·locació dels migcampistes va permetre que no es produïssin contraatacs i que Rakitic, un encert el seu fitxatge, Busquets i Iniesta es fessin un tip de recuperar pilotes. Una molt bona notícia també va ser veure Jordi Alba totalment endollat, fent-se amo i senyor de la banda esquerra. El curs anterior va ser un desastre per al lateral de l'Hospitalet –va tenir moltes lesions i mai va acabar d'agafar la forma–, però amb aquest sistema s'ha de convertir en una peça rellevant.

Encert total també de Luis Enrique en la gestió del partit i els canvis. El cop anímic que deuria suposar per a Bartra no veure's en l'onze deuria ser dur, però en la segona meitat el tècnic es va deixar d'invents i el va fer entrar al camp en la reacció més natural, com també cal aplaudir-lo per permetre que Munir pogués rebre l'escalfor del públic del Camp Nou després del seu gran debut i donar els quinze minuts finals a Sergi Roberto, que va entrar per Iniesta.

A l'afició que ahir va assistir al Camp Nou se la va veure il·lusionada. Confia en aquest equip i sobretot en qui el dirigeix des de la banqueta. Ara bé, per mantenir la flama de l'esperança encesa cal que diumenge vinent contra el Vila-real –un rival de més entitat que l'Elx– l'equip mantingui la bona imatge que va oferir en l'estrena.