Dels ‘greens' al ‘paddock'
Quan el 2004, una de les filles de Botín, Carmen, va decidir divorciar-se de Severiano Ballesteros, al pare, l'omnipotent banquer amic de tots els presidents del govern espanyol des de Felipe fins a Zapatero, se'l va veure menys jugant, una passió la que tenia, al camp familiar, el de Pedreña, al costat del casalot familiar. Però haurien encara de passar tres anys perquè el que havia estat l'esport escollit per a les escasses accions de patrocini deixés pas a la que esdevindria l'altra passió de Don Emilio: la fórmula 1.
Cap a l'any 2007, el Santander ja era un banc enorme, que havia desembarcat al Regne Unit a través de la compra de l'Abbey Bank, i posteriorment, de part del Royal Bank of Scotland, del Bradford & Bingley i, al cap i a la fi, tenia una necessitat evident de fer créixer la notorietat del seu nom. Ja llavors, el volum de negoci, només a Europa, era del 17%, respecte del 7% de l'activitat a l'Estat espanyol.
I el director de comunicació i màrqueting del grup, Juan Manuel Cendoya, ves per on, era un enamorat de la fórmula 1. Va convèncer Botín d'entrar-hi fort, i vàrem poder veure com el nom del banc, que ja havia deixat enrere les sigles del Central i de l'Hispano, i que reunificava el nomenclàtor dels bancs britànics adquirits sota un únic nom corporatiu, Santander, es col·locava de corporate sponsor al costat de Vodafone, en un equip que acabava de fitxar el dos cops fins aleshores campió mundial, l'asturià Fernando Alonso. Era el matrimoni perfecte.
Però les coses no van funcionar com es pensava, perquè al costat de l'asturià hi havia un jove anglès a qui l'escudera britànica, amb copatrocinador britànic com és la telefònica Vodafone, va començar a mostrar certs privilegis. I va decidir marxar sense esperar més, al final de la primera campanya. Ja aleshores es va especular amb Ferrari, però no seria fins tres anys després que el fitxatge es produiria. Va tornar a Renault, però segones parts… L'escuderia francesa que li havia donat els seus dos títols ja no era entre les capdavanteres.
Què va fer el Santander en aquest període? Prendre dues decisions. McLaren era interessant pel mercat britànic, i va decidir mantenir el patrocini dels seus pilots, Hamilton i Button, però es va trobar que ING Direct era el patrocinador principal de Renault i la competència era massa evident entre les dues entitats. Només podia fer una cosa: esperar i pressionar perquè Alonso fes el pas que es considerava decidiu en la carrera del pilot, marxar a Ferrari.
Va ser la temporada 2010 en què es va estrenar. Botín va acceptar pagar una quantitat de 40 milions d'euros l'any, més 10 en màrqueting indirecte, és a dir, promoció del patrocini. Però el bo del cas és que la jugada era encara més genial. Des d'aquell any, a Philip Morris, és a dir, Marlboro, se'l va obligar a treure tot, logo i codi de barres com porten els paquets de cigarretes, que seguien col·locant als cotxes italians tot i la prohibició de fer publicitat de tabac. Però ells tenien el contracte de patrocini de tot el cotxe. I una clàusula els obligava a acceptar altres patrocinadors, l'aportació dels quals es descomptava de l'aportació que feien els americans. Segons expliquen, a Marlboro, que seguia pagant uns 80 milions, el doble que el Santander, se li havia colat un patrocinador “vermell” com ells, i la visibilitat del banc era, per a tothom, tant gran que ningú no dubtava que el Santander era l'amo de Ferrari.
Emilio Botin, tot i no veure guanyar Alonso cap títol amb el Cavallino Rampante, va gaudir de tots els grans premis que va viure en directe, al costat de l'ara acabat de defenestrar Luca Cordero di Montezemolo. Se'l va veure fer els circuits de tot el món en bicicleta al costat de l'asturià, i, amb el seu pantaló vermell Santander-Ferrari, convertir-se en un personatge imprescindible del paddock. Botín es va trobar malament el dia abans del gran premi més Ferrari, a Monza.I va tornar a Espanya. Es devia sentir molt malament per perdre-s'ho. És clar que, vist el paper de les “fletxes vermelles” de Maranello, això que es va estalviar.
Està cantat que Fernando Alonso canviarà d'aires la temporada que ve. Diuen que a McLaren. I sense Don Emilio, és una incògnita quina serà la política de patrocini del banc, ara presidit per la seva filla Ana Patricia. Potser es torni al patrocini frustrat el 2007. O potser no. Santander i Ferrari eren un matrimoni perfecte en els manuals de l'sponsoring esportiu, i serà difícil trobar algú que ens el faci oblidar.