Les vuit diferències
Tres partits, tres victòries i un lideratge en la lliga. El primer balanç del Barça de Luis Enrique és igual d'impecable que el de Gerardo Martino ara fa un any. I no obstant, la foto no és igual. Hi ha diferències, més o menys grans, però totes detectables i rellevants. No n'hi ha només vuit, però l'article és curt. Endavant. La primera, Martino no liderava el grup, l'acompanyava; consensuava més que aplicava; i va acabar sent més notícia el que deia que el que feia, exactament al contrari que amb Luis Enrique. La segona, Martino va prioritzar la política a l'esport renunciant a fitxar un central per esperar Puyol, mentre que Luis Enrique va enviar Deulofeu al Sevilla per fer esclatar la bomba Munir. I va fitxar dos centrals. La tercera, l'efecte Munir hauria estat difícil amb Martino, que ni coneixia ni confiava en els joves del B per assumir un paper important. Amb l'argentí (la quarta) jugaven els bons, els grans, els de sempre; alguna rotació però cap sorpresa, mentre que cada alineació de Luis Enrique i també algunes substitucions han enviat missatges de canvi, revolució o sacrilegi. La raó de fons i la cinquena diferència és que per a Luis Enrique és més important l'interès de l'equip i el rendiment col·lectiu que els noms i els rols assumits dels jugadors, cosa que queda especialment clara en la situació de Rafinha, Munir, Sandro, Neymar, Piqué i Xavi. Sisena, la competència, els entrenaments, els mèrits són factors decisius en el dia a dia del grup; potser per això, les substitucions han canviat coses i influït positivament en el resultat dels partits. La setena, la intensitat com a valor innegociable de l'equip no a partits o a estones, sinó en tot moment, pressionant a dalt, replegant a baix, atacant amb quinze passades o, si es pot, amb tres; el resultat és que Bravo és quasi espectador, mentre que Valdés era vital cada partit. I la vuitena, Martino adaptava i s'adaptava, el pla no estava clar del tot, grans diferències de partit a partit i de primera part a segona i els jugadors ho patien; Luis Enrique ho té clar i l'equip també. Per això el missatge que transmet és més potent, més coherent i més excitant.