L'esport és un dels principals elements de les relacions internacionals actuals. Els Estats utilitzen l'esport per situar-se en el món, i els esportistes estan entre els seus grans ambaixadors. El dia en què Espanya celebra la seva festa nacional és, doncs, un bon moment per fer un cop d'ull a l'esport espanyol. I la conclusió en aquest 2014 és que fins i tot l'esport d'elit, que aguantava com podia la marca Espanya, s'enfonsa. Espanya tenia dos grans reptes politicoesportius aquest any, els mundials de futbol i de bàsquet, i tots dos es van saldar amb grans fracassos. I ja se sap que si en l'esport els triomfs es poden arribar a magnificar de manera exagerada, en els fracassos se sol entrar en una espiral destructiva difícil d'aturar. I així estan encara. I encara sort que el Real Madrid, com en els temps més obscurs del franquisme, els va aportar una mica de llum.

Ara mateix, en l'esport internacional, Espanya s'escriu en femení, i en català. Els èxits de les waterpolistes, nedadores i jugadores de bàsquet –amb majoria absoluta de catalanes–, per esmentar alguns exemples, han contrarestat les decepcions masculines. I les alegries que els poden arribaran fins a final d'any –mundial de motos, sense anar més lluny– tenen un indiscutible pedigrí català.