Una falsa polèmica
Ja hi tornem a ser. Ja no ens hauria d'estranyar, però sovint caiem en el parany. S'aproxima el primer clàssic de la temporada entre el Barça i el Real Madrid i, de nou, s'intenta magnificar una simple anècdota a categoria de polèmica transcendental. Sí, estic parlant de l'enrenou que s'ha generat al voltant de la reacció de Leo Messi en el partit contra l'Eibar quan Luis Enrique li va preguntar com se sentia amb la intenció de substituir-lo per Munir en els minuts finals. L'argentí, aixecant el dit polze, li va indicar que estava en perfectes condicions i que volia seguir al camp fins que l'àrbitre decretés el final. Alguns mitjans, de manera interessada, han interpretat que Messi es va negar a obeir una ordre del seu entrenador i han tornat a llançar als quatre vents la cantarella que el 10 del Barça és un petit dictador amb plens poders per fer i desfer en totes les esferes del club blaugrana.
És innegable que Messi no és un jugador com qualsevol altre i, per tant, rep un tracte especial de tots els entrenadors que ha tingut i que tindrà. I això és el més normal del món, perquè en un grup no tothom pot ser tractat de la mateixa manera, perquè no tots tenen les mateixes responsabilitats ni la mateixa incidència en el joc. L'entrenador que no ho entengui així més val que s'oblidi de dirigir un equip amb grans futbolistes. Els mateixos companys sempre han acceptat aquesta condició d'especial que té Leo Messi, perquè ells, millor que ningú, saben què suposa tenir-lo al costat. Un autèntic privilegi.
Tornant al cas que ens ocupa, les imatges parlen per si soles, i en cap moment es veu Luis Enrique discutint amb el davanter argentí. Quan Messi li diu que està perfectament, el tècnic asturià, amb un mig somriure, sembla que li digui: “Va, descansa una mica!”, però en vista de la insistència de Leo, li diu a Naval que l'escollit per sortir del camp serà Neymar. I ja està. Res més. Ni males cares ni res que s'hi assembli. Ahir Luis Enrique, encertadament, va assegurar que aquest afer s'ha tractat de manera diferent en funció dels interessos que un tingui. I té tota la raó. El mateix Neymar també va treure importància a la falsa polèmica afirmant que no el molesta que el canviïn abans a ell que a Messi.
El que em sembla que passa és que aquest dissabte al Santiago Bernabéu el Barça s'enfronta amb el Madrid i hi arriba amb quatre punts més en la classificació, líder en solitari, sense haver encaixat cap gol i amb una bona dosi de confiança tot i saber que vèncer al feu de l'etern rival mai no és fàcil. I que, després d'una temporada complicada, Messi enguany torna a estar fi, implicat i amb ganes de recuperar èxits col·lectius i el seu lloc com a número u del futbol mundial, si és que algun cop l'ha abandonat. I que és el màxim golejador en la història dels clàssics amb 21 dianes, i que l'any passat va fer un hat-trick al Bernabéu, i que la seva connexió amb Neymar cada cop funciona millor... I encara podria seguir.