Amb puntualitat britànica, el jutge Martínez Borrego va dictar ahir la sentència sobre la demanda per l'acció de responsabilitat civil que el FC Barcelona havia engegat reclamant a l'expresident Joan Laporta i setze directius que van acabar el mandat amb ell 47,6 milions de pèrdues. En la sentència, el jutge exculpa els demandats i posa en entredit la reformulació dels comptes que va fer la junta de Sandro Rosell en l'inici del mandat i que van originar la demanda. Resulta obvi que aquesta sentència és un revés judicial per a l'actual junta presidida per Josep Maria Bartomeu, però la decisió judicial hauria de ser assumida com una oportunitat per refer l'estabilitat al club i tornar l'entitat a la necessària serenor, constantment trencada per un excés d'afers judicials en la vida social del FC Barcelona. I des d'aquest punt de vista, l'opció del recurs seria una mala decisió. Defensar els interessos del club és legítim, però portar determinades batalles –que voregen l'obsessió personal– a l'extrem no fa altra cosa que deteriorar la vida social de l'entitat i enterbolir la feina que cal fer per recuperar la bona marxa esportiva. Els enfrontaments són lícits, però fets des del contrast programàtic i de model de club, i allà on toca, que és en les eleccions quan sigui el moment.