Ningú no sap on són els límits d'aquest futbolista argentí de 27 anys, que fa més o menys una dècada ens deia en un espot que recordaríem el seu nom. Oi tant, que el recordarem. Poden semblar paraules gastades, però Messi és una llegenda viva del món del futbol i el seu record perdurarà per sempre. El Barça té el privilegi –perquè se l'ha buscat i se l'ha treballat– de tenir un jugador irrepetible, el millor que s'ha vist fins ara, i ha de crear les condicions per continuar-lo tenint motivat, amb ganes de seguir batent rècords i guanyant títols. I la millor manera de fer-ho és bastint un equip competitiu de primeríssim nivell que torni a aixecar trofeus. És en aquesta clau que cal llegir les declaracions que va fer el crac argentí abans de batre el rècord de Telmo Zarra, en què deixava una porta oberta a no acabar la seva carrera vestit de blaugrana. A banda de l'alegria i el reconeixement unànime a Leo Messi –a Espanya amb menys intensitat que en altres punts del planeta–, la gesta de dissabte va deixar un altre element per a la reflexió. La xiulada selectiva i sonora del Camp Nou a Josep Maria Bartomeu i Andoni Zubizarreta sembla que hauria de merèixer més atenció de la que aparentment hi ha prestat la junta directiva.