L'esport català en general i l'hoquei molt en particular van viure ahir una lamentable commemoració: el desè aniversari d'un dels molts actes d'intolerància de l'Estat espanyol amb Catalunya. Deu anys de la ignomínia de l'assemblea de Fresno en què les pressions de tot tipus dels representants federatius, polítics i institucionals espanyols van forçar la FIRS a revocar l'admissió de Catalunya com a membre de la federació internacional, després de disputar el mundial B amb tots els ets i uts. Amenaces, esbroncades, tensió màxima i presumpta compra de vots de membres de l'assemblea van presidir la lamentable actuació espanyola. A Madrid, potser ja ni se'n recorden. Però quan es posen les mans al cap pel camí que ha iniciat una majoria social a Catalunya cap a la construcció d'un estat propi potser haurien de recordar actuacions com la de Fresno per entendre l'afartament de molts sectors socials del nostre país. Fa deu anys, van frustrar les il·lusions de l'hoquei català per competir internacionalment com a selecció, però van obrir una porta de reacció que farà que més aviat que tard Catalunya pugui competir en tots els esports amb les seves seleccions de l'única manera que ho podrà fer, amb l'aval d'un estat català independent.