La crisi ha impactat de manera considerable també en el futbol català. Només cal repassar la travessia pel desert de la majoria de clubs catalans professionals. En la majoria, la qüestió econòmica marca de valent el dia a dia de l'entitat. A primera, més enllà del FC Barcelona, que té un model de negoci global molt diferent al de la resta, l'Espanyol passa per gravíssimes dificultats econòmiques i arrossega un feixuc deute. Ja en la categoria de plata, el Sabadell acaba de fer públic que els resultats de la temporada passada van triplicar el dèficit i acumula 3,3 milions de pèrdues. El Girona ja fa molt temps que té una delicada situació, tot i que l'actual directiva albira la possibilitat de sortir pròximament del concurs de creditors. I ja en altres categories, la situació de molts clubs és angoixant, tot i que alguns com el Nàstic, a segona B, han pogut tancar acords de patrocini importants i generar superàvit en els darrers anys per rebaixar de 7 a 5 milions el deute. La generalització d'aquesta precarietat indica que la crisi ha estat l'estocada definitiva, però que el problema té unes profundes arrels i que ve de molt més lluny, per la qual cosa només amb un canvi estructural del model de negoci i del sistema econòmic dels clubs es podrà revertir la situació.