Dilluns a la tarda, Cristiano Ronaldo va rebre la seva tercera Pilota d'Or. L'egocentrisme i el narcisisme del portuguès va tornar a florir a Zuric. I és que, per molt que ens facin veure que el futbolista ha calmat la seva actitud prepotent, i en alguns moments infantil, el to del discurs i els arguments utilitzats en la victòria mostren el punt feble de Ronaldo i el seu complex d'inferioritat respecte al millor jugador de tots els temps. Ell ho sap, i per això es posa l'objectiu d'intentar igualar-lo el curs vinent, si Messi ho vol, és clar. Cristiano Ronaldo va firmar un any excel·lent, brillant, a l'abast de pocs futbolistes. Pel que fa al grup, el de Madeira va guanyar la copa, la lliga de campions, la supercopa d'Europa i el mundial de clubs durant el 2014, i va perdre la lliga, la supercopa d'Espanya, a més de caure estrepitosament en la primera fase del mundial del Brasil amb la seva selecció. En l'aspecte individual, el jugador del Madrid va aconseguir ser Pichichi de la lliga espanyola –va guanyar la Bota d'Or, la qual va haver de compartir amb l'uruguaià Luis Suárez, amb els mateixos registres en la Premier League–, va donar 19 assistències i va elevar la xifra de gols, comptant els partits amb el seu club i la seva selecció, als 61, de manera que va tornar a demostrar la seva qualitat, amb penals transformats o sense.

El seu màxim competidor, Lionel Messi, en canvi, va quedar lluny dels seus millors registres en un any en què molts el van titllar també d'egocèntric i poc implicat en la causa blaugrana després que, segons els setciències, l'argentí s'hagués dosificat per arribar en condicions al mundial. Déu no els escolti! No saben el que fan! Lesionat, i amb un temps prudencial de recuperació durant l'inici de l'any, a més, d'absent en el transcurs d'alguns partits per motius que encara desconeixem (algun dia els sabrem?) i encomanat a l'espessor dels seus companys, Messi només va fer quatre dianes menys que el portuguès (58) i va donar 24 assistències de gol als seus companys. Tot i no ser un bon any per a l'equip, no enganyarem ningú si diem que el Barça no va estar gens bé el 2014, l'astre blaugrana va portar la seva selecció a la final del mundial contra Alemanya i, amb justícia o no, va ser nomenat millor jugador del torneig. Podem dir que en el pitjor any de Messi, Cristiano ha firmat quasi les mateixes xifres que l'argentí, en l'aspecte golejador i com a assistent. Si bé amb el seu club el jugador del Madrid va guanyar més trofeus, Lionel va arribar més lluny en el mundial, l'esdeveniment futbolístic més important i que se celebra cada quatre anys.

Ni està tan lluny com ens intenten fer creure des de Madrid, ni l'any que ha firmat el futbolista del Barça ha deixat d'estar a l'altura dels millors, dels que opten a guanyar la Pilota d'Or tan desitjada per uns i cada vegada més indiferent per als altres. Sense intentar caure en el discurs passiu quan guanyen els enemics, tinc clar qui és el millor en l'actualitat. Només Messi decideix si està o ha de tornar al seu millor moment. Només les motivacions personals, el suport que senti envers els seus o la tranquil·litat que es pugui respirar al seu club –això ja serà més complicat–, ens permetran veure Messi a un gran nivell durant més anys. I és que ja ho diuen, Leo és el millor del món i el segon millor és Leo en mala forma.