Eleccions i patrocinis
és clar,
en clau econòmica. Tot i això, alguns dels aspectes ja estan bastant tancats
Alguns afirmen que el president Bartomeu no s'acabava de creure que la derrota a Anoeta fos l'inici del punt d'inflexió al club, i que només l'endemà al migdia, dinant amb els seus vicepresidents, va ser conscient de la magnitud de les coses. I va decidir, a contracor, admetre que el Barça necessita, tant sí com no, escollir amb les urnes qui l'ha de comandar. És cert que molts deleguen en un segon la màxima representació. Quan decideixen plegar, els motius en aquell moment no són determinants, i qui agafa la responsabilitat té una mena de període de gràcia en què ha de certificar que està legitimitat. Crec que Bartomeu és un bon executiu, ho ha demostrat en la seva vida professional, però presidir el Barça és molt atractiu per a aquells que veuen el gran poder que s'hi amaga. I a Bartomeu, li ha tocat passar una de les etapes més complicades del club, amb una herència enverinada, des de la renúncia de Rossell fins a la decisió de la FIFA, la falta de títols, la dècima madridista, l'auge de l'Atlético…
I ara, eleccions. Recordo totes les eleccions des que Núñez va guanyar Ariño. Són coses d'haver estat des del 1978 en això del periodisme esportiu. Recordo molt bé com el diari en què treballava, el 4-2-4 del Grup Mundo, va anar a l'ostracisme després d'haver donat suport al catalanista Ariño. Recordo la victòria de Gaspart dècades després i la sorpresa de Laporta el 2003... I també el triomf aclaparador de Sandro, per, al final, marxar per la porta del darrere…
Les eleccions es jugaran, és clar, en clau econòmica. Però algunes de les claus estan bastant tancades ja. Per exemple, el Barça té un pressupost de 509,5 milions d'euros aquest any –el que ve serà inferior, segur, per la impossibilitat de fitxar ningú– i el contracte de televisió encara no està signat, tot i que tothom el dóna ja per fet en favor de Movistar, que hauria aprofitat el moviment de Mediapro, tenidor fins ara després que la companyia de Roures signés amb el Real Madrid. Això vol dir que la decisió que aporta prop d'un terç del pressupost es tancarà abans de les eleccions, i Bartomeu serà qui deixarà signada l'operació. I encara més. Es pot donar que hi hagi una curiosa presència al Camp Nou de l'antiga Telefónica i de l'actual tenidor del contracte per la gestió de Barça TV, que és Mediapro. Però és cert, també, que Movistar –si Competència hi dóna el vistiplau– absorbirà Canal Plus, s'haurà d'acabar entenent amb Mediapro i Gol TV i tots dos s'hauran de repartir, com a bons germans, el pastís de la lliga. Per tant, només quedarà Qatar Airways com a element de discussió de campanya, ja que l'altre gran patrocinador blaugrana, Nike, és inamovible encara que Messi calci Adidas, sobretot perquè el FC Barcelona és l'únic dels grans equips que llueixen el logo de la deessa grega, i Adidas i la seva segona companyia, Puma, ja tenen el Manchester United, el Real Madrid, el Chelsea, la Juve, el Milan, el Liverpool...
Agustí Benedito, el candidat que fa més temps que treballa a l'ombra, ja ha dit de totes les maneres possibles que no vol el patrocini qatarià, que els petrodòlars són al darrere de la remodelació de l'estadi i que el primer que faria si guanyés és revocar el contracte. Creu que moltes empreses al món pagarien 32 milions d'euros per tenir el seu logo imprès al pit dels jugadors. Tot i això, no podem oblidar que el gran rival, el Real Madrid, porta Fly Emirates, la companyia d'Abu Dabi, i ningú se'n queixa. Fins i tot Pep Guardiola va trencar fa poc els esquemes de molts dient que Qatar és un gran país, que Doha farà un gran mundial el 2022 i que són injustes les crítiques que reben de tot arreu. Per tant, els culers poden estar, si més no, desorientats, en aquest terreny, quan arribi el moment de decidir-se. El Barça no pot ser patrocinat per una gran companyia telefònica (amb la qual sí que pot tenir els drets televisius) com Deutsche Telekom, ja que el Bayern representa el millor futbol del país, ni una companyia global com General Motors, que fa un any i mig va trencar tots els rècords posant 65 milions anuals a la samarreta del Manchester United. Per cert, allà tremolen, no pels resultats de Van Gaal i els seus, que també, sinó per l'anunci que Chevrolet se'n va d'Europa el 2016. Té sentit patrocinar un equip de la Premier només per als que veuen els partits per la televisió a l'Àsia o a l'Amèrica Llatina?
Sí que seran segur unes eleccions en clau esportiva. Però potser per primer cop en la història no es parlarà de cracs. Potser sí de la banqueta, de la direcció tècnica, de les seccions, de la remodelació de l'estadi, i el tema dels calés tindrà el seu pes en or…