Claus de la nova venda de drets (una teoria)
Les grans companyies de telefonia poden fer més rendible
el negoci d'emetre futbol
S'imaginen el Real Madrid i el Barça, afrontant un retrocés de 30 milions d'euros en el seu pressupost? És a dir, tractant de buscar aquests ingressos en una altra partida, ja sigui en ticketing, marxandatge o atípics? Si prospera la idea que tracta d'imposar la LFP, que acostaria la lliga espanyola a les altres competicions continentals, aquesta situació es podria perfectament donar… llevat que els dos grans tinguin una carta amagada.
Per entendre-ho millor, hem de fer un cop d'ull a les quantitats que la televisió reporta als equips de futbol arreu del Vell Continent. En la Premier, en què la quantitat global és superior a la resta de països –al voltant dels 1.500 milions d'euros per any–, els que més obtenen pels drets, el Liverpool, el City i el Chelsea, reben entre 117 i 112 milions l'any. I de la temporada 2013/14, el més mal classificat, el Cardiff, en va obtenir més de 60. En la lliga espanyola, l'Almeria, amb 18, queda molt lluny del conjunt gal·lès, però encara a més distància relativa dels 140 que els blancs i els blaugrana tenen garantits de sortida.
I és que a Anglaterra, però també a Alemanya –on el Bayern remunta posicions perquè és dels que més obté en els drets de la Champions, tot i rebre no més de 64 milions–, el sistema de repartiment preveu diverses variables, de les quals, la classificació final és tan sols una bonificació. És per això que ara mateix, al secretari d'estat per a l'esport, Miguel Cardenal, li tremolen les cames, perquè està rebent al clatell un alè imparable que demana més igualtat per tal de fer més just el futbol espanyol. Però la qüestió és com els dos grans es deuen haver blindat ja, arribats a aquest punt.
En el nou repartiment que es proposa, es marquen una sèrie de canvis que farien que els equips més humils augmentessin els ingressos substancialment, però al final, s'introdueix un concepte que acabarà fent que els dos grans tornin a tenir garantits els 150 milions anuals, per la part proporcional que tindran en la quantitat que s'obtingui de la comercialització que es fa dels drets de venda fora d'Espanya, ara mateix molt lluny del que aconsegueix la Premier. El fet és que la guerra permanent d'Audiovisual Sport amb Prisa, primer, de Canal Plus amb Mediapro, més tard, ha anat alentit la possibilitat de guanyar quota fora, perquè era gairebé impossible asseure els litigants en una taula. Ara sembla que la guerra s'ha acabat amb la decisió del Suprem, que reconeix que Mediapro deu només 32 i no 320 milions a Prisa, la qual cosa suposa el cop de gràcia a l'imperi de Cebrián i una nova època en la qual Telefónica –que s'acabarà quedant el Plus– i Mediapro s'han de repartir com a bons germans les tasques. I Mediapro, que ara mateix, acaba el contracte de lloguer de la seva pantalla a la TDT, ha de pensar ràpidament si vol mantenir Gol TV i Canal Plus i Telefónica, com ja passa a Anglaterra, on British Telecom ha aconseguit el futbol a partir de la temporada 2015/16 trencant tots els pronòstics i augmentant significativament la quantitat que fins ara movien BSKY i ITV.
El futur sembla decidit. Les grans companyies de telefonia poden fer més rendible el negoci d'emetre futbol, ja que vinculen les seves ofertes a un paquet en què hi ha ADSL i telèfon mòbil… És la tàctica del futur i, per això, Movistar, al seu moment, es va adonar que calia anar per aquí. I Mediapro és un dels millors en el seu ram, és a dir, en la intermediació, en la compra de drets. I la bona sintonia amb la LFP de Tebas permetria aquesta solució salomònica.
Alguns em diran, llavors, per què Mediapro s'acaba de llançar a la compra de la Champions, com si el que pretengués fos revifar la seva plataforma de pagament. Aquí la clau va ser una operació conjunta molt ben elaborada, en què Antena 3 i TV3 entraven en el partit en obert, i la cadena de Planeta es delia per donar un disgust a Telecinco. I no oblidem que Mediaset és ara mateix soci referencial en els projectes de reconversió de Canal Plus.
La conclusió de l'anàlisi d'aquest article ens porta a pensar que, en breu, el nou repartiment serà un fet. Que els cuers de la taula de primera, com els equips de segona que es podrien endur més diners, un 10% del total, passaran dels 25 milions anuals, perquè el concepte de mèrits històrics és poc objectiu. L'altra part arriba de bracet del concepte de classificació del campionat anterior, i això pot fer més interessant encara que un equip, un cop ja salvat o en terra de ningú, es plantegi incentivar el joc per obtenir-ne rendiment directe. I que, ara mateix, el Barça i el Real Madrid, que han negociat la temporada que ve amb Mediapro, que ha signat els blancs, i amb Telefónica i Mediapro, els blaugrana, han d'haver resolt el tema del seu ingrés. I que el total del que reben entre la lliga i la Champions, els permeti seguir al capdavant de tot el continent pel que fa a diners obtinguts per televisió.