El Barça va deixar encarrilat el pas a la final de la copa amb una altra victòria contra el Vila-real, la desena consecutiva dels blaugrana des de la derrota a Anoeta. Tot i que el 3-1 no es pot considerar un resultat definitiu, per la manera com està jugant l'equip de Luis Enrique sembla molt difícil que els de la Plana puguin remuntar en la tornada. Si alguna cosa es pot retreure del partit d'anit és que desaprofitessin clares ocasions de gol per deixar l'eliminatòria tancada definitivament –Suárez en va tenir de molt clares i Neymar va desaprofitar un penal– i que en algunes fases no tinguessin la capacitat de controlar més el joc. I res més. El Barça va ser fidel a les noves senyes d'identitat que hi està aportant Luis Enrique: intensitat en la pressió tant amunt com sigui possible, esperit altament competitiu en cada acció, menys elaboració al mig del camp i transicions ràpides. Tot i això, en la primera part, va topar amb un Vila-real ultradefensiu, molt tancat al darrere, que el va obligar a tocar la pilota més del que ho havia fet darrerament. Amb Messi motivat com en els millors temps, dirigint l'equip amb un repertori inacabable, en la pressió, en la construcció, assistint i marcant, aquest Barça presenta candidatura a totes les competicions en què participa.