El drama del Parma
les despeses derivades d'un partit
Just la setmana en què la Premier League anunciava un acord rècord per vendre els drets d'emissió de la competició a canvi d'uns 7.000 milions d'euros, el Parma agonitza com el símbol d'una Itàlia decadent, les cendres d'un calcio eufòric, que va dilapidar milions durant les dues últimes dècades del segle XX i que avui es debat entre vendre el seu futbol al capital estranger o aferrar-se a una mort digna. Els americans van aterrar al Roma l'any 2011 i l'indonesi Erick Thohir comença a assentar-se a l'Inter de Milà mentre Silvio Berlsuconi recela de desfer-se d'un Milan arruïnat.
Per al Parma potser serà tard. Ha plogut massa en poc temps en aquesta ciutat industrial que fins fa ben poc es permetia el luxe de mantenir alguns dels millors futbolistes del planeta. Gigi Buffon, Adriano Leite, Fabio Cannavaro, Hernán Crespo, Liliam Thuram i Gianfranco Zola són noms d'una Itàlia utòpica, que paga ara les conseqüències de viure per sobre de les seves possibilitats.
Avui el Parma no val res, l'euro simbòlic que va pagar Giampietro Manenti per una institució amb 200 milions euros de deute i que ha canviat de mans dues vegades en dos mesos. De Tomaso Ghirardi al trio format per Pietro Doca, Fabio Giordano i Emir Kodra fins arribar a mans de Manenti, un empresari llombard que s'ha compromès a pagar les factures, tot i que els diners no apareixen i el Parma necessita una transfusió de sang immediata.
Al conjunt de l'Emilia Romanya li queda una plantilla descapitalitzada, el pitjor cuer d'Europa amb només 10 punts. Un grup de futbolistes que fa més de mig any que no cobren les nòmines i que tot i això tenen la dignitat d'entrenar-se cada dia i de donar la cara per una institució que fa temps que els ha deixat desemparats. Liderats pel seu entrenador, Roberto Donadoni, els jugadors van posar com a límit el dilluns passat per cobrar tot el que se'ls devia. I Manenti no va pagar. “Qüestió de terminis amb els bancs, però els diners arribaran”, assegura el nou propietari. Els futbolistes tenen des de fa temps tot el dret de sol·licitar la fallida del club, però han decidit donar un vot de confiança a la directiva ajornant una setmana més el termini. “N'hem vist de tots els colors, en els últims mesos. L'única cosa que podem fer és esperar”, assegurava fa dies Donadoni. Un compte enrere etern i cada dia més agònic si ens aferrem a la Gazzetta dello Sport, que ahir assenyalava que el Parma tindria fins i tot problemes per pagar el subministrament energètic, els stewards i el personal d'ambulàncies necessaris per a un partit de la Serie A, i que posava en dubte que es pugui disputar el partit de diumenge a l'Ennio Tardini contra l'Udinese, o com a mínim que s'hagi de jugar a porta tancada, avançant en un carreró que des de fa setmanes no sembla que tingui sortida. “Una tristesa profunda”, escrivia ahir el diari rosa. Doncs sí.