Que continuï la calma
L'espifiada contra el Màlaga de dissabte passat no va ser només un accident en la lliga que provoca que el Barça ja no depengui només d'ell mateix per proclamar-se campió. Aquella derrota és un afegitó de pressió a la cita d'avui contra el Manchester City en l'anada dels vuitens de final de la Champions. Sí, ja sé que són dues competicions diferents i que molt probablement passi el que passi a l'Etihad Stadium serà al Camp Nou on s'acabarà decidint l'eliminatòria, però és innegable que un mal resultat o un retrocés en el joc tornarà a fer aparèixer alguns dubtes que semblaven soterrats després de les onze victòries consecutives. No és un partit de caixa o faixa, com se sol dir, però el fet que la lliga ja no estigui només a les mans del Barça atorga a la Champions un punt més d'importància a la molta que ja tenia inicialment. Seria un cop duríssim per al club iniciar el mes de març complicant-se la vida a Europa i estar esperant jornada rere jornada que el Madrid falli en la lliga. El Barça no es pot permetre tenir només l'alegria de la més que probable classificació per a la final de la copa del Rei, que si no passa res d'extraordinari certificarà la setmana que ve al camp del Vila-real.
Un escenari així, a més, suposaria que la calma aconseguida en l'entorn després de l'anunci de la convocatòria d'eleccions al final de la temporada toqués a la seva fi. Les turbulències al voltant de l'entitat molt possiblement es tornarien a reproduir i el soroll no s'acabaria gairebé fins a l'estiu. I amb uns comicis a tocar i en ple clima electoral la tranquil·litat seria impossible.
Evitar això està a les mans de l'equip de Luis Enrique. El partit contra el Màlaga va ser un destrempament generalitzat perquè el Barça semblava que havia agafat velocitat de creuer, però no cal fer més passes enrere. Els jugadors han de demostrar que allò va ser només un accident i que en els propers partits es tornarà a veure la millor cara de l'equip. Un equip que no encaixava gairebé gols, que en feia a cabassos i que desplegava una intensitat i una ambició com feia temps que no es veia. És cert que la prova d'avui contra el Manchester City no és gens fàcil. Els de Pellegrini no havien estat gaire fins, però en l'últim partit abans de rebre el Barça van fer una autèntica demostració de força contra el Newcastle. El van esclafar 5-0 i sort en van tenir els magpies de no rebre més gols. L'equip anglès té jugadors molt desequilibrants al davant i al centre del camp –per sort no hi serà Touré–, però en defensa també és vulnerable. El Barça ha de tenir respecte però no por i ha de sortir al camp convençut que pot tornar a Barcelona amb un bon resultat al sarró. I això depèn de fer algun gol i no encaixar-ne cap. Seria molt estrany que el trident es tornés a quedar sec per segon partit consecutiu. El Barça té ganes de redimir-se i no se m'acut millor escenari que el d'una gran nit de Champions.