El que ja es coneix com cas Osasuna de corrupció en el món del futbol s'ha convertit en una bola de neu cada cop més grossa que ja ha suposat la detenció dels expresidents Miguel Archancho i Patxi Izco, l'exvicepresident Juan Pascual, l'exgerent Ángel Vizcay, l'exdirectiu Txus Peralta i el director de la Fundación Osasuna, Diego Maquirriain. A l'envergadura del cas, destapat per la nova direcció del club navarrès i la LFP, cal sumar-hi la sospita que no estiguem davant de la punta de l'iceberg d'un cas molt més general que podria incloure una xarxa de compravenda de partits més o menys establerta. Si més no, les declaracions de Vizcay esquitxen ja el Betis, l'Espanyol, el Valladolid i el Getafe. I jugadors de la rellevància del capità blanc-i-blau Sergio García o d'altres com ara Patxi Puñal, Damià Abella, Jordi Figueras i Antonio Amaya. Cal preservar la presumpció d'innocència, per descomptat. Però seria important que s'arribés fins al fons de la qüestió, perquè més enllà de la gravetat del que ha passat amb l'Osasuna resulta imprescindible assegurar la netedat de la competició en la lliga de futbol professional. D'altra banda, tot quedarà en un cas més o menys colpidor, però un pedaç no solucionarà una xacra que convé eradicar de totes totes.