El Barça entra en la fase decisiva de la temporada amb bones sensacions. Arribar a mitjan març amb possibilitats en totes les competicions i immers en una dinàmica positiva és el mínim que s'exigia a l'equip de Luis Enrique quan va arrencar la temporada, amb nou incorporacions en la plantilla, a banda de la del mateix entrenador. És la condició necessària per aconseguir algun dels tres títols en joc –objectiu innegociable–, però no suficient. Ara comença l'hora de la veritat per als blaugrana. Més concretament, dimecres, al Camp Nou, contra el Manchester City, en la tornada dels vuitens de final de la Champions. És el partit més transcendental d'aquesta gran setmana que afronta, perquè quedar-se en els vuitens de la lliga de campions seria un fracàs rotund. L'avantatge aconseguit en l'anada i els problemes que passen els citizens, gairebé sense possibilitats de lluitar per la Premier, podrien fer pensar que el matx és un simple tràmit. Error. La qualitat dels homes del City el fan, si més no, un equip imprevisible. No és tan transcendent, en canvi, el partit de diumenge contra el Madrid. És molt important i, a més, se li afegeixen tots els al·licients emocionals que comporta un clàssic, però de cap manera serà definitiu per al futur de la lliga.