Reflexions electorals
El soci del FC Barcelona està cridat a les urnes a final de temporada. Encara no hi ha cap data fixada, però és molt possible que s'acabin celebrant els primers dies del mes de juliol. Tampoc es coneix quins seran els actors finals en els comicis perquè encara n'hi ha molts que s'ho estan rumiant i el tall de les signatures segur que deixarà molts precandidats pel camí. És, i així ho han admès tots aquells que s'hi han presentat algun cop, un escull duríssim de superar. Fins i tot més que aconseguir els avals econòmics, que ja és dir. Que se sàpiga, l'actual president, Josep Maria Bartomeu; el segon classificat en les últimes eleccions, Agustí Benedito, i Jordi Farré, com a cap visible del grup Som Gent Normal, són els únics que ja han assegurat públicament que concorreran a les properes eleccions. Meditant-ho hi ha Joan Laporta, el clar favorit en les enquestes; un grup amb gent de la seva última junta directiva; Toni Freixa, actual directiu sense cartera; Víctor Font, que anava amb Marc Ingla; Santi Salvat, precandidat en els comicis del 2010, i Jordi Majó, que va deixar molt bona imatge i va fer un bon paper en les eleccions del 2003.
L'escenari, per tant, és de molta incertesa. El que sí que sembla clar és que la campanya que espera al soci serà molt dura i amb cops baixos, perquè molt possiblement es tornaran a enfrontar representants dels dos bàndols que han governat el club en els últims anys i que mantenen una lluita, pública i soterrada, des de fa temps. No crec que sigui casual que en la mateixa setmana que es demanen penes de presó per a Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell torni a escena l'afer dels espionatges amb Oriol Giralt –impulsor del vot de censura contra Joan Laporta– de nou com a protagonista i ara vinculat a Toni Freixa, tot i que el directiu ha negat aquesta vinculació. També nega tothom que Jordi Cases tingui algú al darrere, però no em deixa de sorprendre que un soci de carrer que només desitjava informació sobre el fitxatge de Neymar arribi tan lluny per pagar minutes força elevades a un advocat per portar el cas als tribunals. I segur que en les properes setmanes i mesos aniran apareixent més informacions o rumors sobre les dues faccions eternament enfrontades.
El soci del Barça és sobirà i el seu vot decidirà el proper president. El més probable és que surti algun dels que tothom considera favorits, però depenent de com s'embruti la campanya per culpa d'uns i altres, els teòrics actors secundaris poden anar guanyant terreny. Els barcelonistes tenen paciència, però... I si s'acaben afartant d'una guerra que ja fa massa temps que dura i que cap dels dos bàndols implicats fa la sensació que vulgui acabar? Com deia unes ratlles més amunt, encara tot és massa incert, però potser el cansament del soci, que sobretot vol veure guanyar i jugar bé l'equip, serà un factor més a tenir en compte.