La lliga que veurem a la televisió
però amb
la lliga espanyola es porten anys d'avantatge en aquest tema.
I acostar-se
al model anglès penso que resulta inevitable
Aquest no vol ser un article premonitori, ni tampoc un exercici d'endevinació, sinó més aviat, d'anàlisi del moment actual del futbol de lliga a Espanya, i del que pot ser en cosa de no més d'un any i mig. Simplement, per trajectòria d'aquest mateix tema en altres campionats, i, probablement, en el campionat referent en aquestes qüestions, que és la Premier League.
Fet aquest advertiment, un primer tema és el de l'imminent canvi de legislació, que té la LFP en permanent estat d'alerta, i que fa que per al campionat 2016/17 i següents, sigui l'associació de clubs qui en passarà a gestionar els drets. Si més no, com passava fa 15 anys. És a dir, que es torna al model anterior. Això pot significar un augment en els ingressos d'uns 200 milions d'euros, que poden ajudar a equilibrar una mica les quantitats que ara reben els clubs de primera més modestos, i els de segona en general.
Segon fet inqüestionable: la pau futbolística entre els operadors ha de donar fruits sí o sí. Liquidat el tema Audiovisual Sport, Sogecable i Mediapro, els actors han de pactar una nova manera d'explotar aquesta autèntica gallina dels ous d'or. Ara mateix, Movistar TV, la plataforma de continguts de Telefónica, ha demostrat en quin negoci creu, ha apostat i ha guanyat els drets de futur de les motos, la Fórmula 1 i li queden dos reptes: la Champions, que ha marxat a Mediapro, TV3 i Antena 3, i la llei d'interès general, llei Cascos, que encara blinda continguts esportius que caldrà revisar.
Un tema que cal observar és la situació en què es troba la plataforma de TDT de pagament Gol TV, propietat de Mediapro. Podria semblar difícil que en plena baixada d'abonats –es calcula que en té uns 250.000, aproximadament– pugui rendibilitzar la inversió en campionats de futbol de tot el món, barats, sí, però que per si mateixos no tenen atractiu suficient. I ha de jugar la carta de la Champions que Mediapro ha aconseguit en el partit codificat. Però la jugada que s'albira és, crec, utilitzar això com a moneda de canvi amb Movistar TV. Mediapro, no ho oblidem, és el millor broker de drets que hi ha, almenys a Espanya, i a més, ja ha fet un pas més amb l'acord Roures-Tebas per l'explotació de drets internacionals de la lliga.
Al Regne Unit han fet saltar la banca per al trienni 2016-19, i la Premier rebrà uns 2.000 milions d'euros provinents de Sky Sports, que ha superat l'antiga quantitat en prop del 80 per cent més, i BT Sports, que arriba ja als 900 milions d'euros, en total prop de 8.000 milions en tres temporades. I encara se n'hi podrien afegir uns 700 més per any quan es completi la venda a uns 80 països que estan interessats a adquirir diferents paquets. Els dos operadors britànics són ben diferents. En l'origen, Sky és un negoci de continguts exclusivament de pagament del magnat Murdoch, mentre que BT és l'equivalent a Telefónica, i com Movistar, preveu créixer incloent continguts premium a l'oferta d'ADSL i mòbil per als seus clients.
Precisament aquest és el motiu pel qual, a Espanya, els competidors de Movistar (Vodafone, Orange i la resta) hagin denunciat l'operació ja aprovada de compra de Canal Plus per part de Telefónica. Es tem que l'oferta futbolística dins del paquet sigui impossible de contrarestar. I per això, l'operació està aturada. I alguns asseguren que, si finalment es dóna via lliure, el preu que pagarà Movistar pot ser molt alt, fins i tot haver de compartir aquests continguts amb els seus adversaris.
Un britànic s'abona a Sky i paga uns 35 euros mensuals però si, a més, vol veure els 42 partits que s'ha reservat BT –dos partits setmanals, un d'aquests el del dissabte al vespre– haurà de pagar un preu més car, però també tindrà altres esports que són ara mateix per a la companyia telefònica britànica.
Un partit de la Premier, al preu que s'ha pagat a partir del 2016 surt a uns 13,5 milions d'euros, i si féssim el càlcul, al preu actual, a la lliga espanyola, sortiria a una tercera part, uns 4,5 milions d'euros. Els drets igualen molt la retribució entre el campió i el cuer, i a més, el fons de prevenció per als que baixen de categoria els ajuda en una temporada en què els seria difícil mantenir el pressupost i la plantilla. Això sí, un cop fet el repartiment inicial, hi ha unes quantitats que es reserven per al lloc de campió, i els següents, en ordre, i també es tenen en compte les audiències. Al final, doncs, el Barça o el Real Madrid, amb els seus 130 milions, deixen de ser els més ben remunerats per la tele, i queden lluny del Chelsea, el City o l'Arsenal.
Podem tenir moltes diferències amb la Premier, però amb la lliga espanyola es porten anys d'avantatge en aquest tema. I acostar-se al seu model penso que resulta inevitable.