El Barça es va deixar dos punts al Sánchez Pizjuán que podrien acabar sent vitals en l'esprint final per al títol de lliga. El Madrid, que va guanyar amb comoditat l'Eibar, s'ha col·locat a dos punts dels blaugrana, que no es poden permetre el luxe de tornar a ensopegar. El desplaçament a Sevilla era el primer escull important que els quedava i hi han topat. Tan o més dolorós que el resultat, al qual s'ha anat aferrant l'equip de Luis Enrique en les últimes jornades, és la manera com es va produir l'empat. I les conseqüències que podria comportar en l'àmbit anímic en els pròxims compromisos. Es fa difícil de comprendre com el mateix equip pot mostrar dues cares tan diferents. El Barça va anar de més a menys. De fet, del tot al gairebé res. Els primers 30 minuts van ser, probablement, els millors de la temporada. Amb un domini abassegador i amb dos grans gols de Messi i Neymar, que semblava que precedirien una golejada. No hi havia pressió i sí una superioritat total. Però un error de Bravo va propiciar el primer gol del Sevilla i el preludi del descontrol blaugrana. En la segona part, el Barça va ser un equip més aviat vulgar, que va córrer molt, això sí. I Luis Enrique només hi va intervenir per canviar Neymar en un moment que semblava que només podia guanyar gràcies a la superioritat en l'intercanvi de cops. Cal una recuperació ràpida, que la Champions ja és aquí.