El Real Madrid afronta un final de temporada catastròfic, ja que no només es quedarà sense guanyar cap títol, sinó que l'afició merengue pot assistir a un degoteig de títols de l'etern rival, amb un Barça amb possibilitats de conquerir el triplet. El problema, però, no és quedar-se una temporada en blanc, ja que això també ho va viure el Barça el curs passat, sinó la manera com es produeix al Madrid, emmarcat en una evident intermitència i inestabilitat en la marxa de l'equip en els darrers quinze anys. Per això de seguida s'ha situat Carlo Ancelotti a la picota, malgrat que és l'entrenador que va donar al club l'anhelada desena Champions l'any passat. L'estil autoritari de Florentino Pérez i la tendència a tapar els fracassos esportius amb operacions mediàtiques de fitxatges han provocat una indefinició que ha donat al Madrid només 7 dels 36 grans títols disputats sota la presidència de Florentino. I un altre símptoma és que mentre Messi i el Barça són dues cares de la mateixa moneda en què rècords personals i títols col·lectius van de bracet, Cristiano practica un egocentrisme insuportable que l'ha portat a assolir grans registres personals, però a guanyar una sola lliga de les sis que el crac portuguès ha disputat de blanc. I és que el problema de fons del Madrid és la falta d'un projecte ben definit i amb predomini dels criteris esportius, tant pel que fa a la planificació com a les decisions del dia a dia.