El cercle de la investigació s'ha anat tancant ràpidament sobre Joseph Blatter, fet que ha obligat a dimitir el president de la FIFA només quatre dies després d'haver estat reelegit. La sorprenent decisió de qui ha controlat el futbol mundial des de fa més de disset anys es va produir just després que The New York Times publiqués que Jérôme Valcke, la seva mà dreta en la FIFA, hauria fet transaccions per valor d'uns 10 milions de dòlars per comprar vots i voluntats de la Confederació del Nord, Centreamèrica i el Carib de Futbol (Concacaf). Malgrat que des de la FIFA s'ha volgut justificar el pagament amb l'argument que els diners eren per a un programa de formació, el fet cert és que la publicació d'aquesta informació ha precipitat la sortida de Blatter, que només noranta-sis hores abans s'aferrava a la poltrona per encarar el que havia de ser el seu cinquè mandat. El mateix que fa quatre dies deia que es quedava ara diu que se'n va. Blatter no té cap credibilitat. Ningú creu que deixa el càrrec per defensar els interessos de la FIFA. Fa molt temps que només defensa els seus, d'interessos. Només té raó quan diu que la FIFA necessita una profunda reestructuració. La seva dimissió i la convocatòria d'un congrés extraordinari per escollir nou president són una oportunitat perquè entri una alenada d'aire fresc en una institució que fa una tremenda pudor de podrit.