Amb la multitudinària rua i la magnífica festa al Camp Nou, el Barça ha tingut una celebració merescuda per haver tornat a fer història. Un cop assolits els títols, però, també toca fer algunes reflexions sobre les claus de l'èxit. En primer lloc, cal destacar la tasca feta des de les estructures tècniques en la gestió de la plantilla, malgrat la precipitada destitució de Zubizarreta i el seu equip. En segon lloc, cal admetre que aquest és un gran Barça també per la seva capacitat evolutiva i cal valorar la tasca de Luis Enrique, que ha introduït matisos en un sistema de joc que alguns volien intocable, però que s'havia tornat previsible i poc eficaç sense la profunditat que li ha sabut incorporar el tècnic i que l'ha tornat a fer letal. En tercer lloc, ara que s'iniciarà un nou cicle electoral, cal dir que la pluralitat del club no necessàriament ha de ser cap rèmora per a l'èxit esportiu, tot i que convé que la discrepància no degeneri en fratricidi. Finalment, cal afegir que un dels millors entrenadors del món, Luis Enrique, i el millor jugador, Messi, formen un tàndem demolidor. Per aquest motiu, les legítimes perspectives del futbol no poden ser de cap manera un impediment per entendre's, perquè el resultat és d'una magnitud històrica i malmetre-ho seria un despropòsit. El futbol és un esport d'equip i el millor jugador necessita un gran equip i tècnics per triomfar. Així és imparable. Així és el Barça.