Per més previsible que fos des que Barcelona en Comú va guanyar les eleccions, sorprèn la celeritat amb què Ada Colau ha decidit renunciar a la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs d'hivern del 2026. Per descomptat que és una decisió legítima des del moment que aquest tipus d'esdeveniments globals no formen part de la seva proposta electoral. Però tampoc ho eren d'altres com ara el Mobile World Congress, i en aquest cas s'ha actuat de forma molt més prudent. La qual cosa pot fer pensar que s'ha utilitzat la cancel·lació de la candidatura als Jocs del 26 com un gest polític per visualitzar en la ruptura amb l'anterior govern de CiU. Però l'alcaldessa Colau oblida que la candidatura olímpica no és un afer purament barceloní, que segurament com a ciutat es pot permetre prescindir-ne, però no com a capital de Catalunya. Perquè els principals afectats són els municipis del Pirineu que apostaven, encertadament o no, el futur d'aquest territori a la projecció internacional que podia suposar l'organització d'uns Jocs d'hivern que només poden aconseguir amb l'impuls de la seva capital nacional, Barcelona. Per la qual cosa hauria estat no només un acte de gentilesa, sinó sobretot de responsabilitat nacional, que Colau hagués consultat, o si més no comunicat, una decisió tan transcendental als representants municipals i de la societat civil pirinenca.