La selecció espanyola d'hoquei sobre patins va començar ahir a França la defensa del títol mundial que va guanyar fa dos anys a Angola. De fet, l'equip que ara dirigeix Quim Paüls busca la sisena corona mundial consecutiva i vol fer una mica més gran el palmarès de l'hoquei sobre patins espanyol. L'hoquei sobre patins estatal, com ha passat des que va debutar en les grans competicions de seleccions als anys quaranta del segle passat, és l'hoquei sobre patins català amb el nom canviat si us plau per força. El mundial del 2015 no n'és una excepció. Nou dels jugadors que ha escollit Paüls són catalans i el desè és asturià. Passen els anys i res no canvia. Sense els jugadors catalans l'hoquei sobre patins espanyol no seria el que és. El secretari d'estat per a l'Esport, Miguel Cardenal, no podria comparar la selecció espanyola amb el Barça o el Real Madrid –“un equip que ens porta tots els títols”– ni es podrien haver inventat el lema “leyenda roja” amb què els van rebre l'altre dia a la seu del CSD. Cardenal o Carmelo Paniagua, el president de la federació espanyola, es pregunten constantment per què aquests jugadors que no paren de guanyar-ho tot no tenen el reconeixement que creuen que es mereixen. No s'han parat a pensar que potser és que, en el fons, a Espanya no s'acaben de creure que aquests catalans siguin dignes representants del que significa la roja?