La situació que viu el tennis espanyol resulta lamentable. L'enfrontament entre el president de la federació, José Luis Escañuela, i el del Consell Superior d'Esports, Miguel Cardenal, ha traspassat tots els límits. La decisió del Tribunal Administratiu de l'Esport d'inhabilitar un mes Escañuela apuja la tensió fins a límits insostenibles. Perquè en aquest afer s'entrecreuen dues qüestions que han de quedar netament separades: les fortes pressions a Escañuela des que va decidir nomenar Gala León com a capitana de l'equip espanyol de la copa Davis i els requeriments del CSD sobre els comptes de la federació posant sobre el president la sospita d'irregularitats. Al marge de la lògica presumpció d'innocència, convé aclarir de manera contundent si es tracta d'un enfrontament per malfiança en la gestió de la federació o d'una pugna per substituir León en el marc d'una campanya de tall masclista atiada des de l'entorn de jugadors com Rafa Nadal. Perquè això últim seria intolerable en ple segle XXI. Els jugadors d'elit han de ser clars i manifestar si el rebuig a la Davis és per qüestions tècniques reals o per masclisme. O bé si s'hi amaguen interessos econòmics. I Cardenal hauria de donar suport explícit a León si vol demostrar que només l'empeny la voluntat de fiscalitzar els comptes de la federació, perquè una altra cosa només genera un fangar que esquitxa tothom.