És probable que a Marc Bartra li hagi costat alguna nit de dormir poc decidir si es quedava al Barça o, aprofitant una reducció de la seva clàusula de rescissió que el deixava a l'abast de qualsevol club amb aspiracions (12 milions), es posava en el mercat. Al final, Bartra ha escollit l'alternativa més consistent pensant en una trajectòria llarga com a jugador (té 24 anys), possiblement en detriment d'uns ingressos superiors a curt termini.

La decisió del central és, des d'aquesta perspectiva, assenyada. Al Barça podrà guanyar títols al preu d'una competència de primer ordre a la posició de central. La parella titular de Luis Enrique aquest curs del triplet l'han format Piqué i Mascherano. Bartra ha jugat la meitat de minuts que Mathieu i el curs vinent la competència creix amb Vermaelen. Quedar-se, més enllà de circumstàncies personals o familiars (el jugador serà pare a final d'any), és una mostra de confiança en les pròpies possibilitats, que Bartra ha tingut sempre i que fins ara no ha pogut estendre als tècnics que ha tingut en els tres anys que fa que és a la primera plantilla. Però Bartra creu que val la pena invertir algun any més a intentar convèncer que és central per al Barça. Lluny del Camp Nou, podria ser titular i guanyar més diners, però difícilment tindria accés als títols que aspira a guanyar el Barça. I el currículum també compta.