Ara més que mai a l'Espanyol s'ha d'anar amb peus de plom. Passen massa coses, i seguides, a l'entorn d'una entitat que massa sovint fa la sensació que s'aguanta per un fil. Se sap que hi ha força petits accionistes que han posat les seves accions a disposició dels dos accionistes majoritaris en el seu intent de trobar un inversor solvent que faci possible el redreçament econòmic de l'entitat. A hores d'ara, tot i tenir algunes ofertes, semblaria que l'operació està en espera. No és té la seguretat que al final, i amb l'operació tancada, els que se n'acabin beneficiant siguin els accionistes de l'anomenat grup Genética Perica, la tendència de la qual no és cap secret per a ningú. Només faltaria deixar l'Espanyol ens mans dels que van protagonitzar aquell espectacle tan lamentable durant la junta d'accionistes en què per primera vegada Joan Collet optava a la presidència. Fan bé Sánchez Llibre i Collet de no precipitar-se i controlar qualsevol deriva indesitjable. També és bona la marxa de Sergio García a Qatar, tant per a ell com per al club. És evident que es tracta d'un jugador que ha sigut cabdal aquestes últimes temporades i que no es pot discutir ni la seva classe ni la seva dedicació. També és veritat que no serà fàcil trobar-li un substitut. No sé si va ser només per l'oferta econòmica, si va tenir bons assessors o simplement per pura intenció: la decisió de deixar el club és bona per a les dues parts. Imaginem per un moment que prosperen les acusacions contra el jugador d'haver col·laborat a arreglar aquell partit contra l'Osasuna de fa dues temporades. Caldria suposar que, a part de la pena corresponent, al jugador li cauria algun temps de suspensió de l'activitat esportiva amb el corresponent perjudici per al club. A banda que la repercussió social i mediàtica mai seria la mateixa per al club si el castigat fos un jugador de la plantilla en actiu o un exjugador.