Escañuela
Fa uns dies, l'expresident de la Federació Espanyola de Tennis José Luis Escañuela, en un atac de ràbia final per la batalla perduda contra Miguel Cardenal, va retreure a la jove tennista de Begur Paula Badosa haver renunciat a una convocatòria de la selecció espanyola, concretament de la copa Federació. Per un dirigent esportiu és realment trist, com a persona, treure el nom d'una jove promesa per expressar la pròpia impotència i no tenir el valor de plantar cara al mite vivent del seu esport, Rafa Nadal, que es va negar en rodó i públicament a jugar cap eliminatòria de la copa Davis amb Gala León de capitana.
Però tornem a Badosa. Escañuela va afirmar que la jugadora, recent campiona del torneig júnior de Roland Garros, no tenia dret a renunciar a una convocatòria de la federació perquè la seva formació havia estat sufragada pel govern espanyol durant la seva estada al CAR de Sant Cugat. El president, acusat de greus irregularitats econòmiques, va parlar, doncs, amb una barreja flagrant de desconeixement i mala fe, perquè tot el sector esportiu sap que el CAR subsisteix gràcies a les inversions del govern català, que no només està sent anorreat econòmicament des de Madrid, sinó que gairebé no té representació internacional en l'esport i menys en disciplines tan mediàtiques com el tennis.
Així, Paula Badosa, nascuda a Nova York i amb la doble nacionalitat, no podrà renunciar mai a una selecció catalana que no existeix, la de tennis, malgrat que és el govern català i no l'espanyol el que li va pagar gairebé tota la seva etapa de formació al CAR. Badosa, que públicament ha dit que no té intenció de renunciar a la selecció espanyola, ja va ser acusada de trànsfuga per un diari de Madrid simplement perquè el seu passaport li permetia escollir entre Espanya i els Estats Units, com Garbiñe Muguruza va poder triar entre Espanya i Veneçuela. Són jugadores amb dret a decidir, i que l'apliquen. El dia que la dicotomia sigui Espanya-Catalunya ja tindrem els tancs a la Diagonal. Però en el tennis el que mana són els diners. Muguruza juga amb Espanya perquè econòmicament hi surt guanyant i Badosa ho acabarà fent per la mateixa raó. La bandera, i això fa mal a l'Espanya més blava, compta poc o gens.
A diferència de Badosa, a la qual Escañuela va assenyalar amb tota la mala bava del món, fa dos dies Marc Gasol, que ha signat un contracte de 100 milions d'euros, també va renunciar a la selecció espanyola per poder “descansar”. La seva decisió ha estat rebuda amb respecte per part de la seva federació, més enllà del problema esportiu que suposa no comptar amb un jugador com ell. Legalment, Espanya podria reclamar la incorporació del pivot, però això seria tan escandalós com la pròpia llei que obliga els esportistes a anar “tant sí com no” a les convocatòries de les seves respectives federacions. La diferència, doncs, amb l'actitud de la federació de tennis i alguns mitjans espanyols amb Badosa –una jugadora que tot just comença a fer les primeres passes en el món professional– respecte a la que ha rebut Marc Gasol, a qui ningú gosa, i amb raó, criticar, només s'explica amb una paraula: covardia.