Chris Froome va ser víctima dissabte en el Tour de França d'un dels gestos més lamentables que s'han vist en els últims temps en l'esport professional. Acostumat que molta gent l'acusi (sense proves, és clar) d'anar dopat, un indesitjable va voler anar més enllà i li va llançar un got d'orina per sobre mentre l'insultava. Va ser la gota, lògicament, que va fer vessar el got de la paciència del líder del Tour i també del seu equip, que viuen amb impotència com les seves victòries només fan que alguns allarguin l'ombra de la sospita.

El problema no és l'actitud d'una persona, sinó que és més de fons, i l'Sky, ahir el va voler posar sobre la taula. Les sospites, malauradament, no es creen per generació espontània. Periodistes i també comentaristes que van ser corredors en els anys més foscos i deplorables del ciclisme mundial exploten la vena sensacionalista amb una idea ben coneguda i que fa mal no només al corredor al·ludit, sinó a tot l'esport en general: Froome guanya amb facilitat perquè “deu” tenir una ajuda artificial. Això fa que el britànic no només s'hagi d'esforçar a la carretera, sinó també en les rodes de premsa per recordar els sacrificis que ha fet per arribar en un estat de forma pletòric al Tour. Més enllà de queixar-se de l'actitud d'un impresentable el que demanen Froome i l'Sky, amb raó, és més professionalitat als mitjans de comunicació.