Pep Guardiola donarà suport a la llista de la candidatura unitària per la independència per a les eleccions del 27-S que es va presentar ahir i que s'anomenarà Junts pel Sí. La presència de Guardiola és simbòlica, ja que tancarà la llista, però és un fort impuls en la lluita per la independència de Catalunya. El nom de l'entrenador del millor Barça de la història és reconegut internacionalment i la seva presència a la cua de la llista li donarà un ressò internacional que no s'ha de menysprear. Només cal veure la repercussió que va tenir ahir la notícia en els mitjans internacionals digitals i en les xarxes socials.

La presència de Guardiola en la llista també va tenir les reaccions contràries que hi sol haver quan un esportista entra en un terreny que no és estrictament el seu. D'entrada, el paper de Guardiola no és de polític actiu, sinó de suport simbòlic. I segurament si Guardiola fos un metge, un cantant, un escriptor, un actor, un... no li dirien el que li deien ahir des d'alguns sectors. Per què els esportistes no es poden definir políticament? Ingressos i alguns privilegis al marge, que no són persones com les que exerceixen qualsevol altra professió? No tenen dret a tenir inquietuds socials, polítiques, culturals, a ser gent normal i corrent, en definitiva? En el cas de Guardiola, a més, dóna suport a una iniciativa que se surt de la normalitat política: la d'un poble que busca la seva llibertat.