El campionat del món de natació a Kazan (Rússia) ha començat i com en els últims anys l'esport català aspira a deixar-se veure en la major part de les modalitats. Evidentment sap greu la decisió, ben justificada, de Mireia Belmonte de no nedar per no empitjorar la seva lesió. Amb tot, a la badalonina encara li queden uns quants anys en l'elit i el 2016, en els Jocs Olímpics de Rio, de ben segur que tornarà a lluitar per unes quantes medalles. La retirada de Belmonte ja va quedar compensada, des del primer dia, per l'ambició imparable d'Ona Carbonell, que amb una medalla de plata en el solo tècnic va tornar a demostrar que la natació catalana viu la seva edat d'or.

Però no només d'Ona Carbonell i la sincronitzada viurà la natació catalana a Kazan. Demà mateix una de les llegendes d'aquest esport, Erika Villaécija, es pot classificar per als seus quarts Jocs Olímpics si queda entre les deu primeres en els 10 quilòmetres en aigües obertes. Per fer-nos una idea de la seva trajectòria només cal recordar que fa catorze anys (2001) la barcelonina ja va ser campiona dels 800 m en els Jocs dels Mediterrani. Tot i l'absència de Belmonte, en les proves de natació hi ha altres nedadores que aspiren a arribar a les grans finals. Això sense oblidar la presència de deu jugadores catalanes en la selecció de waterpolo, que defensa la corona mundial de Barcelona.