Robert Fernández no és un personatge mediàtic del món del futbol. Arriba al Barça sense un currículum espectacular ni tampoc amb una trajectòria que avali especialment el seu nomenament. Tampoc és un perfil de l'escola Barça, de l'ADN que ha portat el club a ser l'enveja del futbol mundial. Ara bé, tot això no és cap impediment perquè el de la Plana Baixa pugui excel·lir en un càrrec especialment delicat. Ja sabem com va acabar Zubizarreta. Va ser el principal damnificat d'aquella mala tarda a Anoeta. Zubizarreta tenia, com tothom, virtuts i defectes. Un dels seus principals problemes era sovint la relació amb els mitjans i el fet de confondre el secretisme que envolta el Barça amb la incapacitat de donar respostes a les preguntes que se li feien, i que no eren res més que el reflex del que volien saber els socis i els aficionats, no una mania dels periodistes.

En la seva primera intervenció, Robert no va defugir cap qüestió i va radiografiar gairebé una per una totes les preguntes que envolten els jugadors de la plantilla de Luis Enrique.

Més enllà de Robert, els canvis en l'organigrama del club –com ara l'arribada de Gerard López–són en alguns casos profunds i no es podran analitzar fins d'aquí a uns mesos. En els últims temps, s'han comès errors gravíssims en el futbol de base. Repetir-los seria imperdonable.