sebastian Coe o Serguei Bubka serà demà el nou president de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF). Per a qualsevol federació internacional seria motiu d'alegria que dos dels més grans atletes de la història del seu esport lluitessin en unes eleccions a la presidència de l'entitat. L'atletisme, però, no està per a gaires alegries. Dissabte comença a Pequín la quinzena edició dels campionats del món d'atletisme, i es parla més de dopatge que no d'atletisme. Es parla més de nous i vells casos positius que no dels atletes que estan cridats a brillar durant els propers dies a la capital xinesa.

Tant Coe com Bubka poden ser uns bons presidents de la IAAF. Tots dos han estat grans atletes i tots dos tenen al seus currículums una llarga carrera de dirigents i gestors. Han viscut l'atletisme, doncs, des de diferents punts de vista i haurien de poder aportar solucions a un atletisme que ha perdut quota mediàtica en les últimes dècades. A l'atletisme, tret de moments puntuals com en els mundials o els Jocs Olímpics, li costa atraure l'atenció de l'opinió pública. Hi ha estrelles, però en aquest món global del segle XXI els costa molt més brillar que no pas a les generacions de Coe i Bubka. L'atletisme necessita una sacsejada, i tant Bubka com Coe la hi poden donar. De propostes n'hi ha. Les 214 federacions que formen la IAAF decidiran demà cap on volen anar.