Evidentment no hi ha cap esport que sigui més important que un altre, però certament a Sebastian Coe no li falta raó quan el reclama com el més autèntic. La majoria de disciplines són les que provenen dels Jocs Olímpics originals de l'antiga Grècia. Córrer, saltar i llançar. Quan arriba un campionat del món, l'atletisme pren finalment el protagonisme que hauria de tenir, de fet, tot l'any. És un esport que encara necessita un pas més per modernitzar-se definitivament i fer la competència als grans espectacles mediàtics que tots coneixem.

A diferència d'altres esdeveniments, el mundial d'atletisme sí que es pot considerar una competició global en el sentit literal del terme. Ho veiem si repassem les grans figures. Per citar-ne alguns casos, Usain Bolt és de Jamaica; Mo Farah és un britànic nascut a Somàlia; Renaud Lavellanie és un menut atleta francès; David Rudisha és va forjar a la vall del Rift, a Kenya; Allyson Felix es va formar com a esportista a la Universitat de
Southern California, i Genzebe Dibaba és una etíop que s'entrena la meitat de l'any a Catalunya.

El mundial és per gaudir-lo des del primer dia, tot i que l'ombra del dopatge, ja ho sabem, encara plana sobre aquest esport. La IAAF té feina en aquest camp, però per sort pràcticament tots els culpables acaben caient, ja sigui ara o en el futur.