La lliga s'atura amb el Barça havent sumat dues victòries treballadíssimes, amb el mèrit d'haver sabut tenir paciència. N'hi farà falta molta, perquè, de rivals com el Màlaga, en trobarà uns quants. De fet, probablement seran la majoria, i més al Camp Nou. La paciència i la humilitat seran la millor manera d'afrontar aquests tipus de partits, que són els que al final fan canviar els títols de mans. Ahir el Barça recuperava el trident, i el trident no va marcar. Va haver de ser un central, Vermaelen, qui decantés el partit, però un central pujant a rematar a l'àrea també forma part dels arguments per desembussar un partit que s'enfarfega.

Fa tot l'efecte que, mentre el Barça no posi en sintonia la qualitat immensa del seu onze bàsic amb un to físic més proper a l'òptim, si no marca en la posada en escena haurà de picar pedra. Un dia serà pel desencert, un altre pel porter rival –el Barça es va atipar de xutar entre els tres pals– o per un arbitratge desconcertant com el d'ahir, amb dos penals no xiulats a l'inici.

Com cada any, ara la lliga té una aturada gens beneficiosa. Passa el temps i ningú no corregeix aquest despropòsit. Per al Barça, amb necessitat de treball col·lectiu i poques setmanes amb un sol partit, la situació encara és pitjor, perquè a Luis Enrique li desapareixerà gran part de la plantilla. Cap novetat. També s'ha d'estar preparat per a això.