L'endemà d'un altre Onze de Setembre històric no ens podem mantenir indiferents a la situació sense precedents que vivim a Catalunya. Primer, és clar, felicitem efusivament tots els esportistes que van participar en la Via Lliure, des dels voluntaris que van fer córrer el punter per la Meridiana fins a dos representants molt rellevants del FC Barcelona, el seu president, Josep Maria Bartomeu, i un dels seus millors jugadors, Gerard Piqué.

L'ANC i Òmnium van reblar el clau i van tornar a mostrar la imatge d'una de les grans revolucions pacífiques d'aquest segle. Nosaltres ens en sentim partícips, no perquè l'objectiu final sigui la proclamació d'una república catalana, sinó perquè es reclama simplement que es respecti la democràcia i la voluntat de la majoria dels catalans de decidir sobre el seu futur.

Aquí sempre ens han fet riure les veus que alerten del risc que comportaria per a l'esport català la independència. S'intenta fer veure que el Barça i l'Espanyol –els clubs més rellevants– quedarien aïllats en la futura república catalana, la mateixa que vagarà per l'espai. Però els mateixos clubs es posen al costat de la voluntat de Catalunya, a diferència d'altres organitzacions que no semblen disposades a acceptar el joc democràtic. L'any vinent, però, ja no volem punter, volem un estat nou.