Que el Tour és la cursa ciclista per excel·lència i que qualsevol altra competició d'aquest esport està a anys llum no ho discuteix ningú. Que en la competició per veure quina és la segona volta per etapes més rellevant el Giro encara està per sobre de la Vuelta és un fet que també es dóna per descomptat. Ara bé, la cursa espanyola també té arguments de pes perquè els aficionats s'hi enganxin i perquè els millors ciclistes del món s'hi apuntin gairebé cada any, fins i tot si han hagut de suportar un Tour duríssim tot just un mes abans.

La Vuelta d'aquest any ha tingut de tot, fins i tot accidents greus i situacions injustificables, com l'atropellament de Peter Sagan i de Sergio Paulinho per part de dues motocicletes, i la trampa antològica de Vincenzo Nibali, expulsat de la prova per agafar-se descaradament al cotxe del seu director.

El que quedarà al final, però, és la lluita èpica per la victòria en la general que han protagonitzat Fabio Aru, Tom Dumoulin, Joaquim Rodríguez i Rafal Majka, entre d'altres. Aquesta lluita escenifica també l'aparició de la generació que ha de dominar les grans voltes els propers anys. Si traiem Purito d'aquesta llista, un ciclista irreductible que manté cada temporada el seu estat de forma, els altres noms, sobretot els d'Aru i Dumoliun, estan cridats a repetir aquest espectacle en el Tour del 2016.