Dia sí dia també sentim com ens diuen des d'Espanya que no s'ha de barrejar la política amb l'esport. En aquest diari no hem tingut mai cap problema a fer-ho. Sempre hem defensat les seleccions catalanes quan es va intentar aquesta via i ara estem plenament implicats en el procés cap a la independència que viu Catalunya. Només cal repassar la nostra història. Quan les seleccions espanyoles aconsegueixen èxits, com el d'ahir de la selecció de bàsquet, els reflectim en les nostres planes, només faltaria, però destacant sempre l'aportació, quantitativa i qualitativa, dels esportistes catalans. El que ha fet Pau Gasol en l'europeu de bàsquet que es va acabar ahir n'és el darrer exemple.

Ahir, però, tots aquells que diuen que no s'ha de barrejar l'esport amb la política, que han criticat la campanya Guanyarem! i han maltractat els esportistes i clubs que hi van aparèixer no van dubtar a aprofitar l'èxit de Gasol i companyia. I fer-lo entrar en la campanya del 27-S. El PP de Madrid va fer un tuit amb la imatge de Pau Gasol que deia, en castellà: “Jo sóc espanyol i la majoria de catalans, també.” Pablo Iglesias va treure en el míting d'ahir una imatge de Gasol en què es llegia: “Sí que és Pau.” I segur que n'hi va haver algun més. Potser no recorden que Pau Gasol, com el seu germà Marc, es va manifestar favorable al dret a decidir.