Els culers, els seguidors blaugrana, van donar una lliçó de democràcia a la UEFA i la FIFA, els organismes que no deixen exercir el lliure dret a pensar i manifestar-se com hom vulgui, en mostrar estelades i xiular l'himne de la Champions en el partit contra el Bayer Leverkusen. Els malpensats ho deuen endevinar: darrere aquesta particular obsessió repressora hi ha d'haver la pressió del govern de l'Estat espanyol, que fa mans i mànigues, no sabem a quin cost, per silenciar el que la gent defensa de manera lliure, alegre i participativa. Aquí, ni un pas enrere. Els dirigents del futbol espanyol atiaran el foc. Si no, ho farà un C's que viu instants bons; no deuen saber que des de l'odi –mira que odiar la llengua del país on viuen!– el recorregut és tan curt com immens és l'amor. O hi intervindrà un Felipe González, superb amb els seus cigars, amb ingressos de luxúria, que ens equipara amb seguidors de Hitler o Stalin. Fot-li, que és de Reus! El nou ric socialista del PSOE no pot entendre els que estimem la nostra terra i la volem lliure de gent com ell. Així és de lúcid ideològic el qui va ser president del govern espanyol, la X, quan es van cometre 28 assassinats en el temps tenebrós dels GAL. I tants no demòcrates que volten pels mitjans del poder a Madrid. Que tothom vagi al camp amb els signes democràtics que vulgui. Si no fos per l'enteresa de tanta gent, el món no hauria avançat. La llibertat de pensament no es negocia. L'estelada és el símbol de la llibertat perquè el poble ho ha volgut. Un signe de democràcia, el reflex d'unes manifestacions úniques en la història contemporània. El coratge i l'orgull formen part de l'ideari culer i català. Guanyant o perdent, sempre, però, competint honestament. Moltes banderes i símbols de llibertat han estat perseguits; a la llarga, la veritat sempre triomfa. En la igualtat racial, de gènere, sexual, nacional i, no cal dir, esportiva. Per això, estelades al Camp Nou, a tots els camps, i a Tarragona, de manera oficial amb els Jocs del Mediterrani.