Editorial

L'EDITORIAL

Dani Pedrosa, un campió sense corona

Avui és més bon pilot que mai, gràcies als rivals i a una gran capacitat competitiva. Es mereix un any net de lesions per ser campió de Moto GP

Catorze mesos sense tastar la victòria és molt per a un pilot de la talla de Dani Pedrosa. Massa. Amb trenta anys acabats de fer, el pilot català està disputant la desena temporada en la màxima categoria amb 27 victòries i 98 podis com a premi. Vist així, un palmarès de primer nivell que la majoria enveja, però sense el premi d'un títol que, un any rere l'altre, fos per la superioritat de Stoner, Lorenzo, Rossi o Márquez o per les maleïdes lesions, se li ha anat escapant sense remei.

Pedrosa és un pilot fi, de talent, de sensibilitat excepcional per posar a punt les motos –prou que ho saben a Honda– que quan se sent bé és tan bo com els seus rivals. N'és conscient, i també que el seu físic (51 quilos) fa que quan cau es faci més mal que els rivals. I això també condiciona. A més de les curses sense puntuar, costa foragitar la por de tornar a lesionar-se. Avui és més bon pilot que mai. Gràcies a la pressió dels rivals, però també per una capacitat competitiva que algun cop s'ha posat en dubte injustament. És millor que mai perquè en les dues últimes curses, amb el cos a cos guanyador contra Rossi a Motorland i la victòria sota la pluja a Motegi, ha tornat a demostrar que els punts febles que se li atribuïen són cosa d'un passat llunyà. Li falta, i es mereix, una temporada rodona per culminar-la amb un títol que evitaria un tracte injust en la història del motociclisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)