El grandíssim escriptor Quim Monzó va publicar divendres un article a La Vanguardia en què narrava la denúncia de l'àrbitre David Cabrera Vidal contra la presència d'una estelada en el partit de futbol entre els cadets de la Cellera i el Sant Gregori. Deia que incitava al racisme. Monzó acabava l'article sobre aquest àrbitre i la seva cursa per saltar a una poltrona de la UEFA escrivint: “Abans has d'haver llepat molts més culs.” Cal defensar els àrbitres, els jutges de línia, tota mena d'auxiliars i estaments del futbol formatiu i amateur, però també cal fer net davant l'estultícia, la ignorància i la politització d'extrema dreta de negar el dret de la gent a manifestar-se en un camp de futbol, sempre, és clar, que no siguin símbols xenòfobs, d'extrema dreta –com en certs camps, on encara hi ha qui mostra la bandera espanyola amb la gallina del franquisme cruel i sanguinari–, símbols feixistes o nazis o expressions i actituds racistes i insults de gènere. Fent una simple extrapolació dels vots del 27-S –triomf dels partidaris de crear una república catalana– i el conjunt estadístic de gent que no va votar, per raons d'edat o perquè no li ho va permetre la burocràcia antidemocràtica del govern del PP, a Catalunya com a mínim hi ha uns 4,5 milions de persones sobre 7,5 que defensen l'estelada. I més de 7 milions, excepte els de pensament totalitari, que pensen que tothom té dret a manifestar-se com vulgui. Aquest àrbitre ha de seguir jutjant els partits de nens o grans? I tant, si ho vol i hi està preparat, però abans que li facin uns cursos de formació mínima de caràcter humanístic i cultural. Els pot aprendre de forma exprés i ben simple amb el concepte més pur de democràcia i llibertat de pensament. És fàcil, Cabrera Vidal, hom pot estar als antípodes de la forma de pensar d'altri, però si és en democràcia i llibertat s'ha de defensar fins al límit de la pròpia vida que tothom pugui manifestar el que creu o pensa.